Entrevista entre animals!

Hola a tots!

Aquesta setmana us faré un petit resum de l’àudio que sentireu al final d’aquesta entrada, ja que durant aquesta setmana a l’optativa d’informàtica, hem estat treballant amb gravacions utilitzant el micròfon, sons i efectes principalment de to i velocitat per tal de crear dues veus diferenciades utilitzant només amb aquests dos components i amb ajuda de lAudacity, que ja us n’he parlat vàries setmanes sobre aquest programa i els seus usos.

Treballant amb els dos sons i efectes he comprovat que, no és necessari forçar la veu per tal d’aconseguir un to o una velocitat d’aquesta més o menys ràpida, sinó que és més fàcil que això; ja que utilitzant les eines de ‘‘canviar to” i ”canvi de velocitat”, pots fer la gravació amb la teva veu normal i després fer les variacions que necessitis amb aquests dos components. Així que avui us deixo penjat el meu àudio que dura quasi bé quatre minuts, i tracta sobre una petita entrevista entre dos animals del zoològic, un dels més petits i un dels més gran. Com que se que és difícil d’esbrinar quins animals són, us donaré una pista, el personatge més gran (de veu greu) generalment és de color gris i s’alimenta de plantes i herbes; en canvi, el personatge més petit (de veu aguda) generalment és de color marró i té una cua molt llarga que utilitza sovint. A veure si ara sou capaços d’esbrinar quins són els dos protagonistes d’aquesta entrevista.

Cada cop que anem fent més pràctiques d’aquest estil, tinc més facilitat per treballar amb l’eina de l’Audacity i per tant, també per controlar sons, aplicar efectes, controlar la intensitat, etc.

CONCLUSIÓ: Al principi, com ja he dit en vàries ocasions, l’Audacity no em feia molta gràcia, però a mesura que vaig treballant amb ell, he canviat d’opinió completament respecte això, ja que em sembla una idea molt pràctica. Sobre SoundCloud, cada cop el domino més, encara que em queda molt de camí perquè sigui capaç d’utilitzar-lo amb més facilitat.

I per acabar, aquí us deixo l’entrevista comentada prèviament, feta i editada amb l’eina Audacity i penjada a SoundCloud, on també la podeu escoltar. Espero que us agradi:

Això és tot per aquesta setmana!
Fins la pròxima!

Lidia

Història amb sons!

Hola a tots!

Aquesta setmana us faré un petit resum de l’àudio que sentireu al final d’aquesta entrada, ja que durant aquesta setmana a l’optativa d’informàtica, hem estat treballant amb sons i efectes per tal de crear històries només amb aquests dos components i amb ajuda de l‘Audacity, que ja us en vaig parlar la setmana passada d’aquest programa.

Treballant amb els sons i els efectes he comprovat que de vegades, no són necessàries les paraules per expressar una idea, un pensament o una acció; sinó que simplement amb sons ja ens podem fer assabentar del que succeïx o del que pretenen que entenem. Així que avui us deixo penjat el meu àudio que dura un minut i una mica més, i tracta sobre una petita història. Us donaré una pista, no surt més d’un personatge principal; a veure si sou capaços d’esbrinar de que tracta aquesta història.

Alhora que fem pràctiques d’aquestes, cada cop tinc més facilitat per treballar amb l’eina de l’Audacity i per tant, també per controlar sons, aplicar efectes, controlar la intensitat, la velocitat, el to, etc.

CONCLUSIÓ: Al principi, com ja he dit en algunes ocasions, l’Audacity no em feia molta gràcia, però a mesura que vaig treballant amb ell, he canviat d’opinió completament respecte això, ja que em sembla una idea molt pràctica. Sobre SoundCloud, cada cop el domino una mica més, encara que queda molt de camí perquè sigui capaç d’utilitzar-lo amb més facilitat, ja que el veig molt útil.

I per acabar, aquí us deixo la història comentada prèviament, feta i editada amb l’eina de l’Audacity i penjada a SoundCloud, on també la podeu escoltar. Espero que us agradi:

Això és tot per aquesta setmana!
Fins la pròxima!

Lidia

Audacity i SoundCloud!

Hola a tots!

Després de varies setmanes sense penjar entrades al bloc, avui en faig una en la qual us parlaré sobre dues eines noves que hem après a utilitzar a l’optativa d’informàtica a l’escola. Aquestes eines són ”Audacity” i ”SoundCloud”:

El programa Audacity és una eina que consisteix en gravar amb un micròfon una o varies pistes, a les quals pots afegir-hi música i les pots editar per tal de construir una cançó, un so o simplement una gravació de la veu. A més, també pots aplicar efectes, que serveixen per modificar aquestes pistes per tal de que s’adaptin millor a les teves necessitats. Aquesta eina a mi personalment, al principi no m’agradava gaire perquè em semblava bastant complicat fer-la servir i bastant avorrit també, però això només va ser al principi, ja que quan vaig començar a practicar amb ell, vaig poder comprovar que no era tant difícil d’utilitzar, simplement t’havies de fixar bé en cadascun dels components i saber per a que serveix cadascun d’ells. Però per a mi, el més interessant és que em sembla una eina molt útil, ja que per exemple, molts compositors, músics i gent relacionada amb el món de l’espectacle, segur que l’utilitza i altres persones per exemple, en el nostre cas el podem utilitzar per editar la gravació d’un treball, o bé per ajuntar les parts d’aquest, etc.

I l’altre eina que hem après a utilitzar és SoundCloud, una eina que permet compartir les teves gravacions o pistes, ja que de vegades aquestes poden ocupar molt d’espai i per tant no es poden compartir fàcilment en llocs com gmail, facebook o qualsevol altre xarxa. SoundCloud, comprimeix la gravació sense fer cap canvi, únicament reduint-la perquè ocupi molt menys espai i d’aquesta manera, que sigui més fàcil compartir-la amb els altres.

CONCLUSIÓ: Al principi, com ja he dit abans, la idea de l’Audacity no em feia molta gràcia, però finalment he canviat d’opinió completament respecte això, ja que em sembla una idea molt pràctica. Sobre SoundCloud, ja em sonava d’alguna cosa però no acabava de conèixer del tot en que consistia, però ara que se com s’utilitza, el veig molt útil, de fet més d’una vegada crec que l’ utilitzaré.

I per acabar, aquí us deixo la meva notícia radiada feta i editada amb l’eina de l’Audacity i penjada a SoundCloud, on també la podeu escoltar. Espero que us agradi:

Això és tot per aquesta setmana!
Fins la pròxima!

Lidia

Pechakucha i Slideshare!

Hola a tots!

Després de molt temps sense penjar entrades al bloc avui començo una altra vegada a fer-les. Com sempre, espero que gaudiu d’elles i ara que reactivo el bloc, intentaré fer entrades més sovint.

Aquesta setmana us parlaré sobre dues eines noves que hem après a utilitzar a l’optativa d’informàtica a l’escola. Aquestes eines són ”Slideshare” i ”la tècnica del Pechakucha”:

La tècnica del Pechakcuha consisteix en fer una presentació com qualsevol altre, però en comptes d’anar passant tu les diapositives, cada 20 segons exactament canvia directament de diapositiva. Això s’ha de programar però només cal que li doneu a transició de diapositives i posar-hi en aquest cas, 20 segons i al guardar-ho automàticament s’activa. Aquesta tècnica a mi personalment al principi no m’agradava molt perquè per a mi és una mica pitjor que només tinguis 20 segons exactes per parlar i sinó has acabat, has de tallar a mitja explicació i començar a parlar de la següent. Però, per una altra banda, un cop la vaig exposar davant dels meus companys, vaig comprendre que era molt millor per a mi, però també pels companys, ja que ells estaven molt més atents i a mi em va ajudar a sintetitzar la informació, és a dir, a tenir la idea clara i desenvolupar-la una mica a la diapositiva. Aquest fet em va anar molt bé, perquè jo acostumo a enrotllar-me molt, i de vegades és bo, però d’altres, no tant.

I l’altre eina que hem après a utilitzar és Slideshare, una eina que permet compartir les teves presentacions, ja que aquestes acostumen a ocupar molt d’espai i per tant no es poden compartir en llocs com gmail, facebook o qualsevol altre xarxa. Slideshare, comprimeix la presentació sense fer cap canvi, únicament reduint-la perquè ocupi molt menys espai i d’aquesta manera, que sigui més fàcil compartir-la amb els altres.

CONCLUSIÓ: Al principi, com ja he dit abans, la idea del Pechakucha no em feia molta gràcia, però finalment he canviat d’opinió completament respecte això, ja que em sembla una idea molt original i pràctica. Sobre Slideshare, ja el coneixia perquè de vegades he vist presentacions utilitzant aquesta eina, però ara que se com utilitzar-la, la veig molt més útil, de fet més d’una vegada la utilitzaré.

I per acabar, aquí us deixo la meva presentació feta amb la tècnica del Pechakucha i penjada a Slideshare, on la podeu veure i descarregar. Espero que us agradi:

Això és tot per aquesta setmana!
Fins la pròxima!

Lidia

El curs ja s’acaba! :)

Hola a tots!

Aquesta setmana, com que és l’última entrada d’aquest curs que ja s’acaba, us faré un resum sobre el meu curs. Us explicaré el millor el pitjor, els moments més importants, coses que m’han passat, bones o no tant bones…

Aquest curs ha sigut un bon curs per a mi, he tingut experiències bones com poden ser: Fer noves amistats, conèixer millor a la gent, cooperar amb els companys…i d’altres que requereixen més esforç: Estudiar fins l’últim moment, no rendir-me, esforçar-me al màxim…Vaig començar amb les piles ben carregades i el primer trimestre em va anar molt bé, molt millor del que jo m’esperava, això si, vaig haver de treballar moltíssim. A l’escola, les notes em van anar molt bé, la veritat i tot va anar rodat. El segon trimestre, com la majoria de les vegades no va ser tan bo, ja que normalment és el més llarg i per tant, on hi han més continguts de cada matèria, i per molt que no sigui gaire complicat, vers a la dificultat, és molta matèria per assimilar i em costa una mica, la veritat. I el tercer i últim, vaig carregar forces un altre cop per remuntar i fer l’esforç final, per poder acabar fent un bon curs i estar satisfeta dels meus resultats.

Potser el pitjor d’aquest curs, ha estat Tecnologia a la segona avaluació, ja que vaig haver de patir una mica en l’últim moment però finalment, me la vaig treure. També, el millor d’aquest curs han estat els amics i companys i la relació amb ells, ja que ha millorat.

Durant aquest curs, també m’he adonat de qui eren realment els meus amics, i he deixat de banda a aquells que no m’ho han semblat. He conegut persones del meu curs, que mai m’havia parat a parlar amb elles, i resulta que tinc moltes més coses en comú amb ells de les que em pensava. A més, he començat a centrar-me una mica i pensar en les optatives que vull fer l’any que ve, ja que no seran totalment definitives, és a dir, no marcaran per sempre el teu futur, però si que influeixen a l’hora del que vols ser tu en la teva vida i al que et vols dedicar. En vers aquest tema, no tenia gens clar les que volia agafar, però finalment sembla que ja ho tinc més clar i agafaré Biologia, Física i Química i segurament Informàtica, ja que penso que són les que millor m’aniran pel meu futur.

En definitiva, aquest curs he estat molt a gust i m’ho he passat molt bé. Com sempre, he hagut d’esforçar-me molt i rendir al màxim de les meves possibilitats, però ha valgut la pena.

CONCLUSIÓ: ”Todo su esfuerzo tiene su recompensa”.

tancat_per_vacances

Vacances-Juin

Fins aquí, les meves entrades d’aquest curs, ens veiem al Setembre. Aprofito per desitjar-vos unes bones vacances d’estiu, que vagi bé!

Fins la pròxima!

Lidia

La història d’un pare, un fill i un pardal!

Hola a tots!

Aquesta setmana us faré un petit resum sobre un vídeo anomenat: ”La historia de un padre, un hijo y un gorrión” – La història d’un pare, un fill i un pardal, un home gran que es troba al parc amb el seu fill i de sobte, veu un pardal i li pregunta al seu fill que és allò que veu, i el fill li respondrà de manera normal, fins que després de varies vegades que el pare li fa la mateixa pregunta, ell es cansa. Per tal de que en pugueu treure la vostra conclusió sobre el vídeo, us el deixo al final d’aquesta entrada.

El vídeo tracta (com us he introduït abans), sobre un pare i un fill que es troben asseguts a un banc just al costat de casa seva. El fill està llegint el diari, i en canvi el pare està observant la natura que té al seu voltant. De sobte, un pardal es fica entre les fulles d’un arbust i el pare li pregunta al seu fill: ”Què és això?” I el fill li respon: ”Un pardal’‘. Passen dos o tres minuts i li torna a preguntar al seu fill, així unes tres vegades fins que a la quarta vegada, el fill s’enfada amb ell i comença a cridar-li, ja que no entén perquè el seu pare li fa la mateixa pregunta tantes vegades, i a més, sense que passin més de cinc minuts. En aquest moment el pare s’aixeca del banc i entra a casa seva, quan surt porta a la seva mà un llibre, que sembla ser una espècie de diari, li ensenya al seu fill i li diu que llegeixi en veu alta, el que llegeix és el següent: ”Avui, el meu fill petit, que fa uns dies va complir 3 anys estava assegut amb mi al parc quan un pardal, es va posar just davant nostre. El meu fill em va preguntar 21 vegades què era això, i jo li vaig contestar las 21 vegades que allò era…un pardal. El vaig abraçar cada vegada que em feia la mateixa pregunta, un cop i un altre…Sense enfadar-me, i sentint estima pel meu petit fill innocent”. Quan el fill acaba de llegir aquestes paraules, el pare fa cara d’alegria, potser també de nostàlgia i d’enyorança recordant aquells bons dies que passava al costat del seu fill petit, segurament la persona que més estimava i que encara estima de tot el món. Després de llegir allò, el fill avergonyit pels crits que li havia fet al seu pare poc després, només pel fet d’haver-li preguntat més de tres vegades que era allò que ell veia, se’l va abraçar ben fort i li va fer un munt de petons.

Aquest vídeo m’ha fet reflexionar sobre la manera amb la qual tractem de vegades als nostres pares, les persones que més ens estimen, les úniques que estaran allà per ajudar-te durant tota la vida. Aquelles persones, que encara que de vegades puguin arribar a ser molt pesades i per a tu, semblar-te molt injustes, són les que mai et fallaran i pots comptar amb ells per a tot. En canvi, el noi del vídeo no penso que sigui gaire conscient de la persona que té al costat, ja que només pel simple fet de preguntar-li unes quantes vegades, s’ha posat fet una fúria sense cap mena de motiu, a més d’això li ha faltat el respecte cridant-li i tractant-lo molt malament. I estic segura de que hi han moltes persones que tracten d’aquesta manera als seus pares. Perquè com diu un refrany castellà: ”La confianza da asco”. I de vegades els pares són les persones amb les que tenim més confiança i els tractem de manera, com no tractaríem a ningú més, ja que ho paguem tot amb ells.

El que intento dir és que, encara que de vegades costi ens hem de controlar i no tractar tant malament a la gent del nostre voltant, perquè al cap i a la fi, vulguem o no són els que ens aguanten dia a dia i els que saben realment com som. Ens coneixen millor que ningú, ja que han conviscut amb nosaltres des de que érem nens, i encara que en aquesta etapa de l’adolescència, el que menys volem (en la majoria dels casos), és sortir amb els pares, el menys que podem fer és agrair que estiguin amb nosaltres i que mai ens deixin sols. Hem d’intentar entendre que ells són els nostres pares, i que de vegades encara que no ho facin de la millor manera sempre volen el millor per a nosaltres.

Personalment penso que el pare, ha fet molt bé en ensenyar-li al fill el llibre on explicava el moment que havia passat amb ell al parc, molts anys enrere, i a més fer-li llegir aquestes paraules que hem llegit abans, ja que així se’n adona de les coses que ell ha hagut de fer pel seu fill i la comparació, de com l’havia tractat ell en el seu moment i la reacció que ha tingut el fill en el moment que ha sigut a l’inrevés. Perquè així, el noi sàpiga que ell, en el moment que ha necessitat al seu pare sempre ha estat al seu costat, inclús abraçant-lo quan li feia la mateixa pregunta moltes vegades, encara i això li responia de la mateixa manera com si fos la primera vegada que l’escoltava.

Per altra banda, penso que el noi tampoc ho ha fet amb mala intenció, suposo que ell en cap moment volia contestar d’aquesta manera al seu pare, ja que després de llegir el petit fragment, posa cara d’avergonyit, de llàstima per haver-li parlat així al seu pare. Crec que al final, se n’adona realment de que el que acaba de fer està molt malament i al final, com l’abraça i li dóna petons és com una manera de demanar-li perdó i esperar, que el seu pare li perdoni encara que queda bastant clar que el pare el perdonarà.

Per acabar, penso que de vegades actuar de la manera com ho ha fet el fill, ens ajuda a rectificar i a aprendre dels erros, per tal de no tornar-ho a fer. Això demostra, que qualsevol pot ser capaç de millorar com a persona, i de demostrar que ell o ella realment és una persona respectuosa i sap com ha de comportar-se en cada moment. Tot això, també està molt relacionat amb els valors, ja que depenent del que t’han inculcat els teus pares quan eres petit, de gran seràs o faràs les coses d’una manera o una altra i potser, per a tu estaran ben fetes i per la resta estan molt malament. Aquests factors diuen molt de tu, t’identifiquen i et fan ser qui ets realment.

CONCLUSIÓ: No siguis tan dur amb els teus pares, ja que en definitiva ells sempre estaran amb tu.

Aquí us deixo el vídeo promès a l’inici de l’entrada:

Això és tot per aquesta setmana!

Fins la pròxima!

Lidia

The Importance of Giving!

Hola a tots!

Aquesta setmana us faré un resum sobre un vídeo anomenat: ”The importance of giving” – La importància de donar, un home que sempre ajuda als altres i quan ell pateix un accident i la seva filla ha de pagar una operació que val molts diners, succeïx alguna cosa impensable. Per tal de que en pugueu treure la vostra reflexió sobre el vídeo, us el deixo al final d’aquesta entrada.

El vídeo tracta (com he resumit molt abans), d’un pare i una noia xinesos, que tenen una botiga i un bon dia un nen petit roba una sèrie de medicaments per a la seva mare, que es troba malalta i quan la senyora encarregada de la botiga se n’adona, li crida i li cau la del pop al nen. Però de sobte, apareix aquest home que treballa al costat, i paga els medicaments perquè el nen se’ls pugui endur. Tot seguit, el nen els agafa, juntament amb sopa vegetariana que li demana el xinés a la seva filla que li porti, agafa la bossa i se’n va corrents. 30 anys més tard, exactament el pare continua donant als altres i apareix un home que viu al carrer i li dona una mica de menjar, tot seguit, es mareja, cau a terra i es dona un cop molt fort al cap, tant que quan la seva filla el porta a l’hospital, el metge que és el nen de fa 30 anys enrere, li diu que s’ha d’operar, però aquesta operació és molt cara, però de sobte, la noia veu la carta amb els detalls de l’operació i resulta que ja esta pagada per aquest noi, on posa exactament: ”Todos los gastos fueron pagados hace 30 años, con 3 paquetes de analgésicos y una bolsa de sopa vegetariana. Saludos, Dr. Pajak Arunthong”.

Aquest vídeo m’ha fet reflexionar sobre que les persones, no totes som suficientment generoses amb els altres, ja que cada cop menys, la gent ajuda als altres, dona les gràcies, fan bones accions…Ja que per exemple: el meu pare fa ja uns quants anys a la fira de la nostra ciutat, teníem quatre entrades per a una atracció i ens van sobrar dues, i en sortir d’aquesta va veure dues noies que volien pujar però que en canvi, els seus pares no volien pagar ja que havien pujat ja a moltes atraccions. El meu pare es va acostar a aquestes noies i els hi va oferir aquestes dues entrades, i la primera reacció de les nenes va ser que es van espantar, i se’l van quedar mirant amb una cara com si volgués alguna cosa dolenta. I el meu pare, es va quedar estranyat de la cara de les noies, fins que una d’elles va acceptar les seves entrades.

El que vull dir amb aquest exemple, és que la gent cada cop menys esta acostumada a deixar coses als altres o fins i tot regalar-les i és clar, que un senyor a la fira et vingui a donar unes entrades per pujar a una atracció, és molt estrany i així van reaccionar les noies. Això significa que hem d’intentar ser més persones, i amb aquesta frase vull dir ser agradables, ajudar, fer bones accions…No que cada dia estiguis fent alguna cosa bona (que això seria ideal), però que un cop a la setmana per exemple, fem una bona acció per algú, no és cap cosa dolenta, sinó tot el contrari, és molt bo i defineix com ets com a persona.

Jo personalment, penso que aquest home fa molt bé en ajudar als altres sempre que pot, perquè demostra que és molt bona persona i tampoc costa res, ajudar una mica als altres en comptes de ser tant egoistes i pensar només en nosaltres, i si queda una miqueta més, per nosaltres també. Desgraciadament, té l’accident del vídeo, però fer bones accions sense adonar-se’n li serveix a ell perquè quan necessiti ajuda, se la donin, com el noi que li paga l’operació. Per això ajudar, a més de beneficiar als altres en el moment que ho fas, en un moment donat també et beneficies tu, ja que et poden ajudar sense que tu ho demanis o et donis compte.

Per altra banda, la sensació d’ajudar sempre que puguem als altres, ha de ser una sensació molt bona, molt positiva i que ningú podrà experimentar fins que no ho provi. Jo crec que aquest home s’ha de sentir molt bé amb ell mateix, ja que te la satisfacció pròpia també, d’estar tranquil perquè sap que sempre que podrà ajudarà als altres. Això és ser una persona altruista, ja que ell ajuda al nen i sense voler res a canvi, al cap d’uns anys quan ell ho necessita, el nen que ja no ho és tant, l’ajuda sense que ell s’ho esperi.

Per acabar, penso que fent això de vegades, ens ajudaria a crear una societat millor, a millorar la confiança amb els altres, a respirar un ambient sa, on les persones sempre estan disposades a fer qualsevol cosa pels altres. Tot això té a veure molt amb els valors que cada cop ens inculquen, ja que una persona a la que de petita li han ensenyat que sempre ha d’ajudar als altres, i no només això, sinó que a més li han demostrat els seus pares, la seva família com fer-ho, aquest nen de gran farà el mateix. En canvi, a un nen al que de petit li han dit que s’ha d’ajudar i tot això, però mai s’ho han demostrat de manera pràctica, és a dir, sense cap exemple a seguir, quan sigui gran tindrà molt clara la tècnica, però la pràctica no la durà a terme.

CONCLUSIÓ: No perds res per ajudar als altres, sinó que de vegades, fins i tot pots guanyar alguna altre cosa.

Aquí us deixo el vídeo promès a l’inici de l’entrada:

Això és tot per aquesta setmana!

Fins la pròxima!

Lidia

Skinny Love – Birdy

Hola a tots! Aquesta setmana us parlaré sobre una cançó que segurament ja haureu escoltat alguna vegada durant aquests dies a la ràdio, ja que és molt coneguda i actualment esta molt de moda. A mi, personalment m’agrada molt i per això l’he escollit, és Skinny Love de Birdy.

Aquesta cançó tracta d’expressar principalment sentiments de tristesa, de nostàlgia i pena, ja que segons diu la cançó la noia ha trencat la relació amb la seva parella i encara que no se sent gens bé, sent que havia de fer-ho, ja que a la cançó li replica una sèrie de coses que ella li havia demanat que fes, i ell en no va ser capaç. A més, deixa entreveure un sentiment de llibertat, com que ara ja no ha de dependre de ningú, ja que ella transmet com que la seva parella, era massa difícil d’entendre o de suportar i fins i tot li diu, que li costarà trobar a algú que estigui disposada a quedar-se enrere per ell. També li diu, que encara que la seva relació com a parella no ha funcionat, poden ser amics igualment perquè ella continuarà estant allà quan més ho necessiti.

Skinny Love m’agrada molt, ja que a més de ser molt profunda i d’expressar uns sentiments d’amor i desamor tan clars, et fa pensar sobre les persones, sobre com poden ser o semblar ser, sobre com canviem de manera tan radical, com podem pensar que una persona és d’una manera i després resultar que és d’una altra totalment diferent, com podem fiar-nos d’algú i després adonar-nos de que aquella persona no és fiable. Totes aquestes reflexions, són les que m’han vingut a la ment mentre escoltava la cançó, perquè penso que cap d’aquestes qüestions no tenen resposta ja que això no ho pot saber ningú, no podem saber realment com és una persona fins que no ens ho demostra, ni podem saber si ens enganya o ens diu la veritat fins que ho fa en alguna circumstància. No podem saber res sobre les persones amb antelació, hem d’esperar a conèixer la gent per poder saber-ho, i encara així, potser hi han persones que creus que coneixes perfectament i de cop i volta un dia canvien per complet, i et diuen: ”No, si jo sóc així realment”. D’aquesta manera, hem d’intentar assegurar-nos de que la gent amb la que ens trobem normalment és com és i no com sembla ser.

Aquesta cançó, et fa pensar una mica en les persones de les que t’envoltes, com he dit abans però a més d’això, i canviant una mica la perspectiva del significat de la cançó, es troba el tema amorós. A mi m’ha fet pensar realment sobre si mai la gent troba a algú que realment estigui convençut de que estarà amb ell o ella tota la seva vida, ja que això és una proposta, desig o com vulgueu dir-li, molt complicada perquè de vegades, per molt que tu vulguis estar amb aquella persona, per circumstàncies de parella o de l’altre persona, no podeu i és millor que cadascú vagi per la seva banda. Això penso que ha de ser molt dolorós, que la persona que estimes et digui que no pot estar amb tu per qualsevol motiu, o bé perquè ja no sent el mateix, o perquè no es troba a gust… No li agradaria a ningú està clar, però són coses que passen i cada cop més a la nostra societat, hi han cassos de separacions de parelles i de divorcis de matrimonis.

Hi han frases d’aquesta cançó que m’han agradat especialment i que volia ressaltar: ”Come on skinny love just last the year”, que vol dir: Anem, amor consumit, aguanta només un any. També: ”I tell my love to wreck it all, cut out all the ropes and let me fall”, que vol dir: Li dic al meu amor que ho arruïni tot, que talli totes les cordes i em deixi caure. Les repliques: ”And I told you to be patient, and I told you to be fine. And I told you to be balanced, and I told you to be kind” que vol dir: I et vaig dir que fossis pacient, i et vaig dir que estiguessis bé. I et vaig dir que fossis equlibrat, i et vaig dir que fossis amable. A més: ”And in the morning I’ll be with you, but it will be a diferent kind”, que vol dir: I pel matí estaré amb tu, però serà d’una manera diferent. I les últimes frases: ”Who will love you? Who will fight? Who will fall far behind?”, que vol dir: Qui t’estimarà? Qui lluitarà? Qui es quedarà molt per darrere?

CONCLUSIÓ: Coneix-te a tu mateix i coneix als altres, de la mateixa manera com vols que et coneguin a tu. Sent tu mateix.

Aquí us deixo la cançó. Espero que us agradi:

Això és tot per aquesta setmana!

Fins la pròxima!

Lidia

Treu targeta vermella al maltractador!

Hola a tots!

Aquesta setmana us faré un resum sobre un vídeo anomenat ”Saca targeta roja al maltratador”, una sèrie de persones, totes elles amb una targeta vermella a la mà. Per tal de que en pugueu treure la vostra pròpia conclusió i reflexió sobre el vídeo, us el deixo al final d’aquesta entrada.

El vídeo tracta sobre un grup de persones, en aquest cas d’un institut de Badajoz anomenat IES San José, en el qual surten alumnes i professors del centre amb una targeta vermella a la mà, i depenent de si és un noi o una noia, diuen:

  • ELS NOIS: Cap dona en la meva vida serà menys que jo, és a dir, cap dona a la meva vida serà inferior a mi.
  • LES NOIES: Cap home en la meva vida, serà més que jo, és a dir, cap home a la meva vida serà superior a mi.

I al final del vídeo també diuen: Treu targeta al maltractador.

Aquesta idea de la targeta vermella, representa que ningú pot permetre cap acció violenta, és a dir, violència de gènere ja sigui cap a ell o cap a ella, sinó que s’ha de treure ”targeta vermella” a les persones que ho fan. Però avui en dia i cada cop es donen més casos, de violència de gènere ja sigui d’home a dona o a l’inrevés. Abans, semblava que els homes eren els que més maltractaven a les dones però ara sembla ser que més o menys estan igualats els casos en els que són dones o homes. Per això mateix, no podem dir només maltractador, ja que cada cop més les dones que abans eren víctimes de l’agressió, ara en son les culpables també, i això no s’ha de permetre. Sigui en un cas o en l’altre, s’ha de fer alguna cosa, la persona afectada no pot fer com si no hagués vist res, ja que moltes vegades la por a que el maltractador/a encara s’enfadi més i pugui arribar a fer-li qualsevol altre cosa, les persones no diuen res a ningú i d’aquesta manera no es pot solucionar.

També és molt fàcil dir des de fora que la persona afectada ho hauria de dir i tot això, però en realitat si ens trobéssim dins d’aquesta situació, ni nosaltres mateixos sabríem que fer. No podem assegurar que avisaríem a algú perquè quan mai t’has trobat en la circumstància, és molt fàcil opinar però quan t’hi trobes de veritat, no saps mai que faràs perquè en aquell moment, el que menys faràs segurament és parar-te a pensar en el que seria millor o pitjor, ja que ets pressa de la por i aquesta juntament amb el maltractador, no et deixa reaccionar i adonar-te’n de cap altra cosa, només de que a la mínima que ell/a sospiti que has avisat a algú, potser et matarà.

Per evitar que això passi, entre d’altres coses les noies no han de deixar que els nois siguin o es creguin superiors a elles, ni els nois han de deixar que les noies es creguin el mateix. D’aquesta manera, els nois no poden tractar a cap noia com si fos inferior a ell, perquè no ho és i la noia no pot tractar al noi com si fos inferior a ella, quan tampoc ho és.

Jo, personalment penso que el maltractament no podrà estar més controlat fins que les víctimes d’aquest, no siguin capaces d’avisar a algú en el moment lògicament no, però després d’haver patit el maltractament, perquè la policia o qui sigui no pot anar vigilant casa per casa o pis per pis a veure on hi ha un cas de maltracte o no. La gent ha de ser suficientment valenta, a més d’intel·ligent clar, perquè la gent que avisi ho ha de fer quan el maltractador no estigui a casa o no pugui veure el que fa l’altra, encara que costi moltíssim ho ha d’intentar, per tal de salvar la seva vida ja que per aquí és per on s’ha de començar realment. Un cop es comenci, la violència de gènere es podrà anar eliminant i cada cop estarà més controlada.

CONCLUSIÓ:Qualsevol persona que sàpiga d’algun maltractament prop d’on viu o no, avisi urgentment al telèfon d’emergències. Perquè penseu que si salveu una dona o un home, esteu salvant un de vosaltres.

Aquí us deixo el vídeo promès a l’inici de l’entrada:

Això és tot per aquesta setmana!

Fins la pròxima!

Lidia

Setmana Santa 2014!

Hola a tots! 

Després d’una setmana de vacances, ja és hora de posar-nos les piles per començar de nou la rutina. Espero que hàgiu descansat i hàgiu gaudit d’aquesta setmana! 

Aquesta setmana, per començar el tercer i últim trimestre del curs us explicaré que he fet durant aquesta Setmana Santa, ja que crec que encara que per a mi s’han fet molt curtes, les he intentat aprofitar al màxim.

Doncs aquesta setmana he estat ajudant una mica a casa, he descansat moltíssim, he escoltat molta música, he tingut temps per relaxar-me (que és el que més m’agrada)… Però també hi he guardat temps per poder estar amb les amigues i amb la família. També hi he deixat temps per fer els deures, ja que encara que sempre intento fer-los al principi de la setmana, després els deixo i els acabo fent l’últim dia no, però dels últims.

A més d’això, com quasi tots els nens i nenes m’he menjat la meva ”mona” de xocolata, que estava boníssima i que encara que sigui una mica més gran, m’encanta que me la regalin i sobretot, m’agrada més menjar-me-la! L’any passat va ser un ou ”kinder” molt gran amb una sorpresa a dintre, en canvi aquest any ha sigut com una mena de conills al voltant de xocolata blanca i negra.

Personalment, a mi la Setmana Santa m’agrada molt, ja que a part de què no hi ha escola puc aprofitar el temps per fer qualsevol cosa, a més t’ajuda a desconnectar una mica dels dos primers trimestres del curs i carregar les piles al cent per cent pel següent i últim (com he dit abans) trimestre, perquè aquest és el més intens i necessitem fer un esforç final per acabar el curs i mantenir o aconseguir les millors notes possibles. Aquesta setmana diguem que és com un ”kit kat” en mig de tot el curs i serveix per poder fer totes les coses que us he dit abans.

Normalment durant aquesta setmana la gent acostuma anar a veure processons als pobles o a qualsevol lloc on hi hagi, però a mi no m’agraden gaire les processons, de manera que sempre intento no anar-hi, en canvi si anem al poble sí que vaig a veure-les, ja que és una tradició bastant important allà. Tot i que, abans quan era més petita sí que quasi sempre anava a veure alguna amb la família, sobretot quan anàvem de vacances al poble (com us he dit abans) que allà és molt típic anar a totes les processons i sobretot molt elegants, un fet que em feia molta gràcia, ja que nosaltres anàvem amb pantalons i samarreta normals, i allà s’arreglaven d’una manera… Que pensava que anaven de casament o alguna cosa d’aquestes. I clar, nosaltres ressaltàvem entre la gent… Però són costums com qualsevol altre i a mi em sembla molt bé, només això que em va sorprendre la primera vegada que vaig anar. Però a partir de llavors, quan hi anem ja portem roba més de vestir per anar ben arreglats.

Per acabar, penso que hem d’aprofitar el temps, ja que com em diu sempre el meu pare: ”Aprofita’n ara que ets estudiant les vacances que tens, que quan treballis ja no en tindràs ni la meitat”. I crec que té molta raó.

I vosaltres, que heu fet durant aquesta Setmana Santa?

Semana Santa 2014

mona de pascua

Això és tot per aquesta setmana!

Fins la pròxima! 

Lidia